Andreu Llovera Jané

Però si, hi ha un però, es discrimina l’esport femení, es discriminen els clubs petits, de veritat petits?, es discriminen els esportistes practicants d’esports minoritaris, i tot en nom de d’una oferta mediàtica encaminada a la massificació., que ens porta a només pensar que l’esport s’acaba en el futbol, que l’esforç l’han de fer els altres i no tu mateix.

Ho dic perquè en aquesta festa molts premiats van quedar ignorats pel gran Barça, un cop mes el peix gran es menge al petit sense que ningú faci cap escarafall, tot es tant normal que ni ens en adonem, vàrem considerar normal que es fes una llarga entrevista, a un set preparat per fer-la televisivament al Víctor Valdès, al seu President Sandro Rosell en el moment de rebre els honors, que es parlés abastament de futbol, dels seus anhels dels seus futurs.

Però jo hi vaig trobar a faltar la presència del nou president del meu club el Sr. Miquel Torres, (un club petit?), pressent a la festa però absent a la cerimònia de lliurament de guardons (perquè?, era el moment de recollir els esforços de molts anys de treball de tota mena, i ni aquesta satisfacció ens va ser concedida), l’equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell, va obtenir el guardó al Millor Equip Femení del 2011, igual que el Barça va obtenir el guardó al Millor Equip Masculí del 2011, m’hagués agradat que el presentador s’estengues una mica mes amb les preguntes que va fer a l’entrenador de l’equip de Waterpolo femení (esport minoritari i a més a més femení) Nani Guiu i s’interès per les dues jugadores que l’acompanyaven l’Olga Domènech i la Marta Récio, (o es que com eren noies ja n’hi havia prou?), i no solament això, també per part del presentador ni tan sols sabia el nom del meu club, el va anomenar el club de waterpolo de Sabadell, ja està be, els medis de comunicació tenen també obligacions, sort ni ha que alguns esmenen la plana i La Vanguardia del 29 de desembre publica un article d’en Màrius Serra que posa al seu lloc moltes coses, però s’ha la llegit algú?, el reprodueixo tal qual a continuació, es interessant.

L’equip de l’any (bis)

Les jugadores de Nani Guiu al Club Natació Sabadell resisteixen la comparació amb els futbolistes de Pep Guardiola.

El Futbol Club Barcelona és un referent internacional en tots els aspectes. Pel futbol que practica, per l’estructura de club que té i per la projecció que comparteix amb la ciutat de Barcelona. Ningú no sap quant durarà, però ara per ara els culers vivim una època estel•lar i de tant en tant ens pessiguem dissimuladament per certificar que no és un somni sinó una realitat d’ensomni. Cap equip no havia mantingut un idil•li tan intens amb el número 1, tot vencent i convencent alhora. Aquests dies, en els preceptius resums de l’any el joc del Barça torna a monopolitzar els elogis, Messi és considerat el millor esportista global i les xifres de l’equip de Guardiola són inqüestionables. La prova és que a Madrid no gosen ni anomenar-lo. La merengada abduïda pel verb obsedit de Mourinho –la mouringada, podríem dir-ne– ha transformat el Barça en tabú, l’innominable, l’ablanatanalba, “el otro equipo”… En penso gaudir amb la intensitat que mereix mentre prego als déus de l’atzar que l’equip blanc no s’aparti de la línia que segueix durant molt de temps. Sí senyor, llarga vida a la mouringada!

Dit això, en aquesta recta final del 2011 cal fer l’esforç de fixar la mirada en altres realitats esportives. Perquè hi ha vida més enllà del FCB. Hi ha feina ben feta, talent i resultats esplèndids en moltes altres disciplines. Allunyem-nos, doncs, de la B omnipresent de Barcelona. Allunyem-nos, també, de la F omnipotent del futbol. Mantinguem, només, la C de club i canviem FCB per CNS.

En la 15a Festa de l’esport Català que va organitzar la UFEC la setmana passada molts premiats van quedar a l’ombra d’aquest Barça imperial que tanta felicitat subministra. Un d’ells és l’equip femení de waterpolo del Club Natació Sabadell, que va obtenir el guardó al Millor Equip Femení del 2011. La capitana Olga Domènech i l’entrenador Nani Guiu surten somrients a la foto al costat de celebritats com Víctor Valdés, Andrea Fuentes, Kilian Jornet o Maverick Viñales. Durant la temporada 2010-2011 les waterpolistes del Club Natació Sabadell van guanyar els 5 títols que van disputar: la Copa Catalunya, la Lliga espanyola, la Copa de la Reina, la Supercopa d’Espanya i la Champions, una Copa d’Europa conquerida per primera vegada a la piscina de Can Llong de Sabadell després d’imposar-se en una emocionant Final Four culminada 13-8 davant l’Orizzonte de Catània. Les noies d’or, que és com ja se les coneix, entrenen matí i tarda malgrat la difícil professionalització de l’esport femení en general i del waterpolo en particular.

El seu entrenador, Nani Guiu, té un discurs tan sòlid com el de Guardiola i sovint explica, amb la boca petita, que ha de suplir amb entrenaments el nul profit que extreuen de molts partits oficials, atès que la Divisió d’honor espanyola té un nivell molt baix i es donen marcadors com ara 37-2, 17-1, 33-5 o 28-2 (resultats reals del Sabadell l’última temporada). Guiu no es queixa, potser perquè és culer, però n’hi ha per llogar-hi cadires. L’esforç, la preparació i el quefer de les seves jugadores resisteix una comparació directa amb els futbolistes del Barça. En canvi, la diferència d’expectatives és tan abismal que fa feredat. Tots els esports malden per cridar l’atenció en un món molt jeràrquic i un esport femení encara ho té més difícil. L’afició, l’atenció mediàtica i els espònsors formen un peix que es mossega la cua, de manera que resulta molt difícil canviar-ne la dinàmica.

Això sí, els asseguro que abans me n’aniria de revetlla de Cap d’any amb les noies d’or de Nani Guiu que no pas amb els nois d’or de Pep Guardiola.

La Vanguardia – 29 novembre 2011 – pàg. 23 – MariusSerra@verbalia.com

L’acte es farà al Pavelló Sud de Sabadell (C/ Pardo Bazán s/n) i començarà a les 20:30h. L’entrada és gratuïta.

Convidem a totes les jugadores, entrenadors/es, pares i mares a assistir-hi!

Darrerament només estic sentint rumors, veient notes i escrits, vivint fets que no beneficien en res el bon nom del Club, del club, com voleu que us ho digui, que sento com a meu, i em sap greu, i em fa preguntar-me, Que està passant?.

Pot ser no m’hauria de sorprendre, doncs jo en soc un dels perjudicats en primera persona, al no poder assistir a cap Assemblea, per una interpretació estricte i, crec que, errònia dels Estatuts, menystenint la decisió dels dos anteriors Presidents que, en canvi, si ho van saber interpretar oportunament.

Tampoc les reiterades sol·licituds dirigides tant a l’actual Junta Directiva i al seu President, com al Plenari del Consell d’Honor i al Defensor del Soci, argumentant quelcom tant elemental com el sentit comú, l’esperit del legislador o la convivència social, han estat ben rebudes.

Veus aquí unes quantes actituds i opinions legalment irrefutables que no s’han volgut considerar:

• La pròpia comissió nomenada per redactar els Estatuts actuals, que van creure oportú afegir en el redactat del Títol III la possibilitat d’incorporar la màxima quantitat de socis de designació (sigui per càrrec o per qualsevol altre motiu que legalment ens ho permetés), a més a més de la designació per sorteig, doncs aquest ens podia deixar unes assistències irrisòries si l’atzar no anava a parar a aquells socis predisposats a participar.
• Els dos Presidents anteriors a l’actual Junta Directiva, que reiteradament han interpretat que els membres de les Juntes Directives anteriors, i òbviament amb els seus respectius mandats exhaurits, seguien sent socis Compromissaris convocant-los a les següents Assemblees, establint d’aquesta manera una jurisprudència en la seva interpretació que hauria de condicionar i obligar la seva observança.
• Una resposta de la Secretaria General de l’Esport del 20 de setembre de 2011 que la finalitza dient que les seves opinions es sotmeten a qualsevol altra millor fonamentada en dret.
• La opinió jurídica d’un reconegut bufet d’advocats, del 19 de juliol de 2011, considerant favorablement la interpretació dels textos estatuaris des d’aquests punts de vista.

La interpretació que van fer voluntàriament els anteriors Presidents es una mostra de sintonia amb la massa social, i que amb sentit de prudència hauria de fer canviar la interpretació que en fa l’actual President, però no vol, i no es que no pugui, davant meu m’apareix de nou la pregunta “Que està passant?”.

No només jo, n’hi han d’altres que pensen que alguna cosa no va bé, i que  directa o indirectament també els hi semble que els responsables farien be en prendre mesures per evitar aquest rum-rum que no ens beneficia gens, sinó veieu en aquests links com un soci es pregunta quan una competència significativa s’establirà a Sabadell, o la d’una entitat esportiva veïna, que ni s’ho pregunta, sinó que ha signat, amb una altre entitat competidora un acord de col·laboració, en ambdós casos la viabilitat del Club s’en ressentirà; I com es pot veure, també la convivència social està qüestionada per falta de transparència, per falta de memòria, o potser es que no estem parlant dels mateixos drets i les mateixes il·lusions, i jo no m’he n’he adonat.

Andreu Llovera Jané – Soci conseller preferent nº. 30.728 des del 24 d’agost de 1978

 

El Sabadell Bàsquet arriba en un gran moment de forma al derbi© Sergi Garces

Joan Blanch

© Ràdio Sabadell 94.6. Prohibida la seva reproducció en qualsevol format sense esmentar-ne l’origen

El seleccionador danés de natación Paulus Wildeboer y extécnico del Club Natació Sabadell durante 24 años analiza la actualidad del mundo de la natación coincidiendo con el inicio del Campeonato de Europa de Sczeczin (Polonia). Paulus también habla de su filosofía de vida con la natación como referente.
«Quiero creer que un futuro no muy lejano, los padres van a escoger nuestro deporte para sus hijos, por que la natación ayuda a desarrollar los valores que está perdiendo la sociedad»
«Vamos a tener cada vez más problemas con los tramposos. El control antidoping será insuficiente. Manipulación genética y celular. Medicinas que cambian nuestra percepción mental de lo que ahora consideramos ‘normal’ están evolucionando a diario a ritmo vertiginoso. Pronto no sabremos si los superatletas es algo natural o producto de la ciencia»

El 3×3 INDOOR es celebrarà en 8 pistes de parquet en un magnífic ambient de bàsquet acompanyat de música, concurs de triples, importants premis per als guanyadors de cada categoria, obsequis per tots els participants, servei de bar, sorteigs i un vibrant sistema de competició dividit per categories en equips de 3 o 4 jugadors/es a un mòdic preu de 30 € per equip. Igual que en l’edició anterior, s’espera la participació d’equips d’arreu de Catalunya i de la resta de la geografia espanyola.

COM INSCRIURE’S?

Inscripcions obertes de la forma més ràpida, còmode i eficaç sense desplaçar-se: on-line omplint el següent formulari: FORMULARI INSCRIPCIÓ ON-LINE i posterior transferència bancària dels 30 € d’import d’inscripció al nº. de compte que us arribarà un cop ompliu i envieu el formulari d’inscripció on-line. En un termini màxim de 36 hores posteriors a la transferència bancària rebreu la confirmació de la finalització satisfactòria del procés d’inscripció.

També és possible inscriure’s presencialment a les oficines del Club Natació Sabadell (carrer Montcada nº. 2, 08203 Sabadell) o (carrer Budapest nº. 1, 08206 Sabadell), omplint el tríptic d’inscripció disponible a les oficines i fent el pagament de 30 € en efectiu.

Categories: Masculí i Femení: SÈNIOR (1993 i anteriors), JÚNIOR (1994 i 1995), CADET (1996 i 1997), INFANTIL (1998 i 1999), MINI (2000 i 2001), PRE-MINI (2002 i posteriors), VETERANS (a partir de 35 anys), i CADIRA DE RODES. Per la present edició s’han creat aquestes últimes tres categories amb l’objectiu d’obrir les portes de l’esdeveniment a més sectors de població.

 COM VA SER L’EDICIÓ ANTERIOR?

Imatge d’un partit en categoria mini

En l’edició anterior hi van participar 70 equips, un total d’aproximadament 275 jugadors/es més tots els respectius acompanyants i públic assistent, en total prop de 400 persones, en un ambient 100% de bàsquet i festiu; en partits simultanis en 8 pistes de parquet a 21 punts o a 25 minuts de duració. En la categoria reina, la sènior masculí, hi van participar 32 equips amb destacada presència de jugadors de nivell de Copa Catalunya, 1a Catalana i fins i tot algun de Lliga EBA o LEB. Hi van participar equips d’arreu de Catalunya, sobretot de la província de Barcelona, apart de Girona, Tarragona i Lleida, a més d’un de Canàries i un altre de Càdis. En la resta de categories també va destacar un bon nivell de joc tan individual com col·lectiu. En total, des de les 9:00 hores del matí i fins la disputa de l’última final van transcórrer 12 hores “non stop” de bàsquet. Consulta el reportatge aquí: Reportatge 3×3 Gener 2011 Consulta la galeria de fotos al Facebook de Basketvalles: Galeria fotogràfica 3×3 Gener 2011

Esperem la vostra assistència en la gran festa del bàsquet d’aquest Nadal! Us hi esperem a tots!

Per a mes informació, no dubteu en contactar via e-mail i us resoldrem qualsevol dubte: basketvalles@gmail.com

Àrea de comunicació Basketvalles.com

El retorno de Olaf Wildeboer con su reto de participar en el Mundial de Barcelona’2013 y el intento de la franco-bielorrusa Alena Popchanka, mujer del entrenador Fred Vergnoux para clasificarse para sus quintos Juegos Olímpicos son las novedades más sorprendentes de un primer equipo de natación del CNS que cuenta con 31 nadadores entre ellos el brasileño Henrique Barbosa y el tunecino Taki Mrabet. Además de los también fichados Carlos Leñador y Lydia Morant. Aschwin Wildeboer, Mireia Belmonte, Judit Ignacio y Clàudia Dasca siguen como el póker triunfal del CNS. También se presentó toda la cantera de nadadores.